Declaració d'amor

Avui fa tres anys, Marina, que ens vam casar.
Avui fa tres anys, Marina, que ens vam (tornar a) prometre amor.
Avui fa tres anys, Marina, que ens vam comprometre davant els nostres amics, davant la nostra gent.
Avui fa tres anys, Marina, que seguim vivint junts.
Des d'aquell 6 de març de fa 4 anys, des de l'1 de maig de fa 4 anys, des del 4 de juny de fa 3 anys, des del 25 de novembre de fa 2 anys, des del primer sopar, Marina, que no faig altra cosa que enamorar-me dia rere dia de tu, cada cop més, cada cop més conscient, cada cop amb més ganes, cada cop com si fos el primer cop...

Marina... T'estimo... Vols casar-te amb mi?

Come back again...

Torno (probablement de forma momentània) al bloc original després de molts dies dedicant-me només a QMenta.cat i a QMenta.com. Però és que avui és un dia molt especial...

No seré ministre (de moment)

Després de llargues converses i negociacions, finalment he declinat ser ministre. No puc explicar d'on va venir la proposta perquè ni jo mateix ho sé. Només dir-vos que el ministeri en qüestió, de nova creació (i que finalment quedarà vacant) era el de "no hacer nada". Finalment, però, i per dues raons bàsiques, no en seré el titular.
La primera raó era la ubicació de la seu del ministeri. L'afany centralista madrileny no ha pogut ser vençut per l'espanya plural i el ministeri havia de ser a la capital del reino... I a mi això de l'ave i dels avions em fa molta mandra (i anar a viure a madrit ni te lo cuén)...
La segona raó és que ja volien que comencés incomplint programa i sent incoherent: pretenien que treballés... i a diari...
Així que després de (no) consultar-ho amb la família, he dit que no... Bé, de fet no ho he dit encara. Ho estic fent ara. Perquè jo sóc de no molestar. I és clar, prenc la decisió a aquestes hores... I li vaig prometre que li ho diria immediatament... I sé que em llegeix el bloc... Així que... Presidente, lo siento, pero por ahora no... (en castellà que és plural però no pas políglote)... No, Presidente, no... políglote no es un insulto...

Au... fins la propera, doncs...


P.D. (I conseller? parlaré amb el Montilla...)

4 anys!

Ahir, dia 6 de març de 2008, va ser el nostre quart aniversari... No coneixeu la història? No ens deus conèixer, doncs, perquè li expliquem a tothom!

Jo sortia d'una etapa boja de festa i disbauxa (toooooma palabrejo) fruit d'una ruptura sentimental anterior.
Em van cridar per anar a una tertúlia de Televisió de Granollers d'un dia per l'altre i hi vaig anar...

Allà la vaig conèixer. Això va ser al febrer de 2004.

El dia 6 de març va ser la nostra primera cita...

Vam quedar a la Porxada, però plovia i ens vam trobar una mica abans de l'hora al carrer Sant Roc... Vam anar amb el meu cotxe (un polo vermell de 5a. mà) cap a Barcelona, on vam sopar al restaurant japonès Fujiyama (molt recomenable: familiar, econòmic i força bo) on es van posar totes les cartes (o gairebé totes) sobre la taula abans de la primera mitja hora...

D'aquí, com dos guiris de comarques qualsevols vam anar al bosc de les fades on, rodejats de guiris del Nord, va caure el primer petó...

D'aquí al cotxe, al que vam arribar xops... Vam parlar molta estona... molta...

Vivim junts des d'aquella nit... només no hem dormit junts des de llavors una nit (la del 7 de març)... (altres nits que no hem dormit junts ja ha sigut per motius laborals, viatges, etc...)

Què us puc dir? En aquests 4 anys ens han passat coses terribles que s'han suportat una mica menys malament gràcies a tenir-la al meu costat i coses meravelloses, que ho han estat precisament per tenir-la al meu costat... Ens hem casat... Hem tingut al Joan...

Però el més meravellós és que cada dia l'estimo més i n'estic més enamorat...

Ahir vam anar a sopar al Sapore Italiano i vam anar a Teatre... El Joan es va quedar amb l'àvia Carme...

Ahir em va tornar a enamorar... No li vaig demanar per casar-se amb mi perquè sé que ja està casada... però tot arribarà...

T'E!M.

P.S. Post no apte per diabètics... i què?

BLOGUZZ-51da7b65ed

Raons per no votar al PP

A França! A l'Aude!

La Marina i jo ens n'anem de cap de setmana al sud del nord, que diria ella. És a dir, a França, a l'Aude, a Carcassonne i rodalies...

I potser ens comprem alguna cosa allà!!!


;-)

SOCFANDENVADOR.COM

En Vador ja té weblog/web/blog/bloc!!!

www.socfandenvador.com

En Joan, o sigui, jo, l'ha creat avui... No me n'he pogut estar, ves...

Necessitem la col·laboració de tots (no, no us estic demanant que feu click a la publicitat... tot i que... ). Tens fotos? Vídeos? Una frase cèl·lebre del Vador?

Fes-ho arribar a l'email socfandenvador@gmail.com


Gràcies!!!!

TETES!

En realitat jo no vull parlar de tetes. Però com que vull parlar de publicitat i no hi ha publicitat sense tetes...

Publicitat 1:

A QMenta (http://www.qmenta.cat) trobareu l'Agenda de les primeres jornades sobre la Catosfera que es celebraran a Granollers els propers 25, 26 i 27 de gener i on un servidor participarà en una de les xerrades!

Publicitat 2:

Aquí (http://musicbcn.blogspot.com) hi ha publicitat de google. He rebut 2 clicks i aquests em reportarien (si m'ho paguessin, que sent tant poc no m'ho pagaran encara) gairebé 1 dolar! Així que, sisplau, quan passeu per aquí... FEU UN CLICK A LA PUBLICITAT!!! Als qui conec, ja us convidaré a un "refrescquillu" amb els primers ingressos...

Busco feina!

Fa uns dies vaig descobrir facebook (www.facebook.com) que és com el twitter (www.twitter.com) i el myspace (www.myspace.com) en un, i moltes coses més... Bé, la qüestió és que, com al twitter, hi pots posar un status que vas modificant... és un "què estic fent ara"... i jo va dos dies que poso "buscant feina"... i al final m'he dit... calla, que igual busques feina...

I és que estic tip de la meva feina... ara, ja em passa això a mi, cada dos anys m'afarto de la feina... tinc dues opcions (plausibles) em "reenganxo" emocionalment a la feina que tinc ara o me'n busco una altra...

Però com que estic gosgosgos m'he dit... i si te la busca un altre, la feina? Així que, si algú s'anima:

Busco feina: hores? poques... millor des de casa, millor amb l'ordinador...

sou? poc: 2500 €/mes (massa? tot és negociable!)

status? jefe sin responsabilidades... o sigui, que algú em faci la pilota però que jo no sigui culpable de res... que no hi ha feina així? andaqueno! jo tinc un munt de clients que són així!!!!

ai...

Com que és probable que no me'n surti, ho provarem també amb la publicitat... ja ho heu vist, uns petits anuncis de google... feu-hi click, que no us costa reeeeees... i a mi em donarà calerooooons....

es muh trishte de poné publisidá, pero más trishte es de trabajás!

per cert, la foto es de Capital I, trobada a www.flickr.com i la podeu veure en el següent enllaç

Detingut a la vida real per robar dins internet

No, no! No és un lladre que fa servir internet per mangar-te la pasta del banc! No! És un nano que et roba mobles d'un joc on-line... Estem ben sonats... De veritat... Que no t'ho creus? Mira aquí, mira...

I la notícia del dia és... Mortadelo y Filemón fan 50 anys!!! Què hauria fet jo tots aquells dies de llit per estar malaltonet sense els meus mortadelos, eh???

Per cert... quant temps fa que no passaves per aquí? Eh? I per la meva ciutat? Que no saps de què parlo? Doncs fes clic a http://musicbcn.miniville.fr i ja ho sabràs...

I a QMenta? Fa tant temps que no t'hi passes... Va, passa-t'hi, coi... sisplaaaaau: http://www.qmenta.cat

Lo que hay que hassé pa que la gente te fisite, de veldash!

Meme musical

El Jose (http://trinitro.bloc.cat/) m'ha passat un meme (segon que faré) musical (primer que faré a http://musicbcn.blogspot.com, ja que el primer el vaig fer a http://www.qmenta.cat).

Es tracta de fer una llista de 5 cançons... bé... aquí van les meves (cançó, autor(s) i intèrpret)

1.- Yesterday (Lennon/McCartney) The Beatles
2.- Under the Bridge (Frusciante/Kiedis/Smith) Red Hot Chili Peppers
3.- Suspicious minds (Mark James) Elvis Presley
4.- Mediterráneo (Joan Manuel Serrat) Joan Manuel Serrat
5.- Something (George Harrison) The Beatles

I li passo el meme a la Rebeca, la Pat, el Guillem, l'Eduard i el Ramon.

andaloquehehecho!!!

QMenta ja no és a blogger. QMenta ara és a TypePad. Pots accedir a QMenta fent click a:

http://www.qmenta.cat, http://www.qmenta.cat/qmenta, http://musicbcn.typepad.com/qmenta

I pots accedir a QMenta en castellà fent click a :

http://www.qmenta.com, http://www.qmenta.cat/qmenta_en_espaol, http://musicbcn.typepad.com/qmenta_en_espaol

Andaqueno!!!

la meva ciutat a miniville!

Això que es veu tant petitet és la meva ciutat a minivill.fr... una tonteria com una casa que em fa molta il·lusió... cada visita que tens fa créixer en una casa la ciutat... visiteu-la, va, va, vaaaaa... que em fa ilu!!!

podeu fer-ho anant al següent enllaç: http://musicbcn.miniville.fr

Cada visita/dia=una caseta més...

gràcieeeeees

Amor internetià!

Quin tip de riure!

Cada dia, per tirar endavant el bloc seriós a http://www.qmenta.cat , a primera hora del matí, llegeixo 3 o 4 diaris per internet (per sobre, no tot el diari!!!)...

I avui he trobat una notícia que... mareta meva... quin parell de babaus...

Us en passo l'enllaç aquí. No us la perdeu. Però us l'explico per sobre...

Imagineu-vos casats/des... I farts del vostre matrimoni... I gràcies a internet trobeu la il·lusió de nou... Algú que us entén, que us excita, que us atrau, amb qui us voleu veure... I un dia quedeu amb la intenció de conèixer la persona que us ajudarà a sortir del terrible matrimoni en el que esteu... I quan us trobeu... Descobriu que l'altre/a és el vostre marit o la vostra dona!

S'han divorciat!

Carat! Tens monotonia i mal rotllo al matrimoni i l'únic que trobes per trencar-ho és la teva parella i en comptes d'adonar-te que això vol dir que és la teva mitja taronja, et divorcies perquè tots dos volieu posar banyes...

EN FIN!

5000 visites... felicitats Jo!

Aprofito aquest espai per felicitar-me a mi mateix (d'acoooord, als visitants els agraeixo l'ajut!) per tenir un bloc (no, snif, no és aquest) que ha superat les 5000 visites!!! En menys de 3 mesos (i aquest en porta 525, en molt més temps, snif again -snif de plorar, no de producte típic de St. Joan!!!-)

Us en recordo l'enllaç, que sé que no teniu memòria (je je je)

QMenta és el bloc seriós del Joan, el podeu trobar a http://www.qmenta.cat o bé a http://qmenta.blogspot.com

Gràcieeeees

FELICITATS!

Avui, la meva estimadíssima Marina fa 28 anyets. El Joan Ramon i Martori i el Joan Ramon i Bernabé aprofitem aquest espai per felicitar-la!

Felicitats Marina!!!

Un (altre) decàleg sobre blocs

M'ho heu demanat alguns, així que publico també aquí l'article amb el decàleg de com escriure un bloc. De tota manera, no em sigueu mandrosos i passeu-vos de tant en tant per QMenta, coi... és fàcil... teniu l'enllaç a la dreta de la pàgina, i si no, aquí: http://www.qmenta.cat

Per cert, jo aniria a l'article posat a qmenta (http://www.qmenta.cat/2007/10/un-altre-decleg-sobre-blocs.html) ja que m'hi foten canya i mola molt!!!

1. Un bloc? Perquè?
Aquest punt i el següent podrien estar englobats en un de sol, o amb l'ordre canviat. Perquè, de fet, són preguntes que, depenent de cada bloc, poden sorgir com el dilema de l'ou i la gallina... (Va ser l'ou!) . En aquest cas, és bo saber perquè escrius el bloc: si ho fas per tu, pels teus amics, pels coneguts, per un col·lectiu concret... Per deixar constància dels teus coneixements, de les teves opinions, dels teus sentiments... Això no vol dir que l'objectiu amb que neix un bloc no pugui canviar, però és bo començar tenint-ne un.
2. De què va el bloc?
Quan comences un bloc és bo saber de què parlaràs en ell. Això no vol dir que hagis de parlar només d'un tema (tot i que pot ser així) o que si no tens clar de què parlaràs no puguis començar un bloc. Tampoc vol dir que no puguis reorientar el tema del bloc sempre que vulguis o que no puguis fer "incisos" sobre temes allunyats del bloc en moments determinats. Però és bo saber de què parlaràs per diverses raons: Facilites la participació dels lectors/usuaris/visitants i, sobretot, et facilites la feina per aquell dia en que "toca" article i estàs encallat.
3. Cal ser constant
En la vida d'un bloc seran moltes les ocasions en que escriure serà "difícil". Perquè no es té prou temps, o ganes, o perquè de cop no sabem de què parlar... Però és convenient saber superar aquests moments i ser constants.
4. Cal ser regular
No només cal no deixar d'escriure, també és convenient mantenir una regularitat: Si escrius cada dia, no deixis passar una setmana sense articles... Els teus lectors/usuaris/visitants t'ho agrairan i els fidelitzaràs molt més.
5. Tenir un disseny clar i fàcil
Sigui mitjançant les plantilles predeterminades dels espais com blogspot, sigui perquè el dissenyes directament en html o en java o com carat es pugui fer, és bo tenir un disseny clar i fàcil (de llegir, d'usar...).
6. Tenir clar el grau de participació que es permetrà al bloc
És molt important decidir si permetràs comentaris o no als teus articles. Si els moderaràs o no. I és molt important que qui visiti el teu bloc ho sàpiga. I que, en cas de canviar de criteri, ho expliquis. Jo defenso la participació col·lavorativa, però entenc que hi hagi altres opcions. El que ha de quedar clar, en tot cas, és què podrà fer un lector del teu bloc en el teu bloc a més de llegir-lo.
7. Relacionar-se amb altres blocs i blocaires
També és important tenir clar que internet, els blocs, són representacions de persones. Sempre hi ha algú a l'altra banda i és bo saber qui són, de què parlen i perquè. Si pretenem que ens llegeixi la gent hem de llegir-los a ells també. A més, tot i que no és imprescindible, si que és molt recomenable: relacionar-se permet establir relacions franques, que poden dur a un ajut cooperatiu entre els diferents membres del col·lectiu blocaire.
8. Aprendre d'altres blocaires
Visitant blocs s'aprenen moltes coses. Participant també. Parlant amb altres blocaires també. Es tracta de tenir clar que d'altres ja hauran provat moltes de les coses que se t'acudin a tu i que saber-ne la seva experiència t'ajudarà, d'entrada, a formar-te'n una opinió amb més base.
9. Compartir els coneixements amb altres blocaires
Quid pro quo. Si dónes, rebràs. Si reps, hauries de donar. Els teus coneixements, en realitat, no són teus. Comparteix-los. Ajuda. Publicita't.
10. Fer el bloc per convenciment, no per obligació
Per molt que tots els amics (o les amigues) en facin un.... per molt que t'hagin dit que no ets "in" ... No serveix de res fer res a la vida si és per obligació!

mocs!

La Marina no pot respirar... El Joan no pot respirar... Jo no puc respirar...

I tot per culpa dels MOCS!!!! (i de l'escola bressol del Joan!)

en broma? o "en serio"???

jo, en broma, sóc aquí... i "en sèrio" sóc aquí: a QMenta... la qüestió és que QMenta cada cop em reobarà més temps, ja que estic aprenent molt amb aquest bloc i, per tant, em dedicafé a aquest només quan tingui temps...

En fi... ja sabeu... si voleu saber de mi... visiteu-me a http://www.qmenta.cat

la gran rutada!!!

Ahir vaig tenir una ruta d'aquelles que fan venir ganes de deixar la feina (el detall el podeu veure al meu bloc seriós: http://www.qmenta.cat/).

Total, que vaig tenir una experiència terrorífica d'hores dins el cotxe, de patiment per si tindria prou gasolina, de quedar fart de la ràdio (a QMenta entendreu el perquè) massoquista que és un... I fart de la gent... Els clients (que creuen que tots els comercials hem de ser servils com l'APU), tal i com diuen els meus companys, són tots uns fills de senyores que sense tenir-ne cap culpa sembla que es dediquin a llogar el seu cos per a la pràctica de l'ejaculació precoç, fins que no es demostri el contrari...

En fi, perdoneu-me... Però m'havia de desfogar!!!

Abandonaments o el sentit dels blogcgcgcgcs (2 -d'acord, ho torno a escriure)

Fa temps que tinc aquest blogcgcgcgc abandonadet... De fet, des que vaig crear el meu blogcgcgcgc seriós (primer a http://qmenta.blogspot.com/ i després a http://www.qmenta.cat/) que gairebé no entro aquí...

Però tot té la seva explicació, no??? Pot ser perquè ja passo massa hores intentant mantenir viu http://www.qmenta.cat/... Però jo crec que hi ha alguna cosa més... No sé... potser és que em deprimeixen els blocgcgcgcgcgcs... Són tant tristos: mequierenomequiere, lavidaesunamierda, noséporquémedejó... o tant "rabiosos": miraquinviatgemésguapuquehefeta NewAmsterdamdeDalt!!! i quantesfotosivideosicosesquehefet... tot perquè tinguis enveja, tontín!!!

O tant pedants: http://www.qmenta.cat/

en fi... no sé el perquè... seguirem investigant...

P.S. Sí que ho sé... és que ja no tinc l'alegria d'abans per fer aquells posts/spots/stops taaaaaaant divertits... snif

Abandonaments o el sentit dels blocgcgcgcgcs

Odio BLOGGER!!!

Ja m'ha passat diverses vegades... Escrius el post/pots/stop!!!! i de sobte t'adones que no té el format que vols... i et dius: selecciona-ho tot i canvia-li el format... I ho fas, i vas de sota cap a munt i... quan arribes a la primera línia que has escrit, com se t'escapi una més amun: a prendre vent... tot el que has escrit desapareix... i ja pots anar fent controlzetacontrolzeta que no torna!!!

GRRRRRRRRRRRRR!!!!!

Total... que deixo el títol, però no torno a escriure el comentari... no sigui que se m'esborri altre cop... feu servir la imaginació!!!

Ja sóc CATalà!!!

Ja sóc català!!!



Escric en català als meus blocs...



Dic blocs i no blogs...



El meu fill té un nom català...



I el meu bloc seriós ja és CATalà!!!



Podeu comprovar-ho entrant a http://www.qmenta.cat/



(si, ja ho sé, publicitat i més publicitat... )

no que no l'és el meu fill l'anunci de sota!!!

Davant tanta insistència he de negar CATEGÒRICAMENT (que no sé pas què vol dir, però queda d'un rotund estupendíssim) que el nadó de la foto de sota sigui el Joan, el meu fill... I salta a la vista, a més, que no ho és...

.- Primer, perquè tot i assemblar-se molt a mi, el meu fill és molt GUAPO... i aquest no li arriba ni a la sola dels peücs...

.- Segon, perquè el meu fill es mou massa per poder-li posar mig anunci al cos...

.- Tercer, perquè jo el potochó no el domino pas per fer-ho digitalment...

.- Quart, perquè el meu fill té mare!!! Quina mare permetria que un animalot de pare fés aquestes coses al seu fill???

.- Cinquè, perquè si busques a google (imatges) amb la cerca PUBLICITAT, no trigareu a trobar el marrec en qüestió, que jo la única cosa que volia era fer publicitat del meu blog seriós: http://qmenta.blogspot.com

Si és que...

una mica de publicitat!!!

Aaaaai... Porto una setmana d'addicció total a la web 2.0 (que és una cosa que no entenc però mola taaaant ser 2.0 en alguna cosa...). Que si feevys, que si sindicacions, que si rss, que si atom, que si... que no...

Perdó...

A més, que ho faig tot pel meu bloc seriós: http://qmenta.blogspot.com/ i tinc aquest una mica abandonadet... Així que m'he dit... diles algo a los señores de porqué no has estado más activo...

I tal diràs, tal faràs...

Us recomano (demano? imploro? RE co MANO?) fer un cop d'ull al linc, anar a totes les pàgines que us sonin rares (technorati, poliblocs, etc...) i dir-li a tothom com us agrada el meu bloc seriós

I és que si la publicitat no me la faig jo mateix, qui me la farà???

35!

Tot ha començat amb el plor del Joan, que el proper 25 de juliol farà 8 mesos, a les 5:10 del matí. Tenia gana, pobre. A les nits me n'ocupo jo. Les 5:10 del matí, per clar que sigui, a casa nostra es considera nit, per la qual cosa m'he aixecat, l'he anat a buscar, hem baixat a la cuina, he preparat un biberó sota la seva atenta mirada d'aprovació i desig i hem pujat. Un cop se l'ha acabat i s'ha adormit (eren gairebé les 6 del matí) he vist que al damunt de la meva tauleta hi havia un sobre. Era la primera de 17 pistes que m'han acabat donant els regals d'aniversari més fantàstics de la meva vida. La Marina, que m'estima molt, ho ha preparat tot, com sempre, magníficament...

17 pistes en 17 sobres repartits per diferents llocs de casa. A cada sobre dues peces d'un trencaclosques que ha acabat resultant una foto del Joan... el rei de les pales... No és un primer regal ja esplèndid?

Però n'hi havia més... A banda del banyador regalat d'antuvi la setmana passada, he tingut els texans que vaig demanar i un planning de dia d'aniversari magníficament preparat: 1 esmorzar de xocolata desfeta, 1 dinar de raclette, 1 sopar a un restaurant de renom de barcelona, 1 actuació al jamboree i d'altres activitats comentables només en la intimitat de la parella... I un cap de setmana a Granada... I el primer dibuix que ha fet el meu fill...

Tinc la millor dona/parella/amiga/amant/mestressa de casa/empresària/companya del món!!!

Gairebé he oblidat que ja en tinc 35!!!

T'estimo Marina!

T'estimo Joan!

Us estimo família!

ja som a dilluns i encara és divendres

Ja som a divendres... En tenia unes ganes...

Avui tornarà a ser un dia de bojos... de fer viatges amunt i avall repartint telèfons... de dinar amb els companys de feina i de reunió de divendres tarda (mesura evidentment encaminada a evitar que ens escaquegem!!!)... Però ja és divendres... Demà anirem de rebaixes i perdré tota la tarda en unes proves de so, un sopar de bodorrio i una actuació pel casament del fill de l'amo d'una sala on anem a tocar mensualment... Però ja és divendres... Diumenge em passaré la tarda estudiant-me el paper del Torna-la a tocar Sam... Però ja és divendres... Tot i que, si hi penso... gairebé ja és dilluns!!!

Que arribin les vacances JA!!!

p.s. fa dies que no em surt res graciós, játetú!!!

play it again sam

Hauria d'estar estudiant... Avui tenim assaig amb el grup de teatre... Catarsi Teatre... i en soc el protagonista... l'Àlex Puig, segons la versió del Ricard Reguant... l'Allan original... una obra del gran Wody Allen, de títol original Play it again, Sam... primer obra de teatre (1969) i després adaptada (1972) pel propi Allen al cine sota el mateix títol i traduida a Espanya com Sueños de un seductor (aquestes tonteries dels distribuïdors -o qui sigui- espanyols)... Traduida i adaptada al català pel teatre pel Ricard Reguant l'any 1986 (publicada el 1991), protagonitzada pel Pep Parés (capità enciam i pirenna) en la primera versió i per Roger Pera en la segona (2004)...

Doncs això, que hauria d'estar estudiant i el que faig és buscar informació sobre l'obra original, la peli, la versió d'aquí... en fi... au Joan, estudia!!!

migranya

La primera vegada que vaig ser conscient que tenia migranya va ser a Madrid. Estava en una reunió estatal d'una organització juvenil, emmig d'una reunió, i tenia mal de cap. Molt mal de cap. De cop algú em va dir que perquè plorava. L'ull esquerre no parava de rajar i jo ni me n'havia adonat. De tornada vaig anar al neuròleg i em va confirmar que patia un tipus de migranya amb nom i número i tot (que sóc incapaç de recordar)... Des de llavors he anat combatent-les com bonament he pogut: analgèsics comuns al principi (àcid acetil salicílic i paracetamol) més complexes després (tonopan) i ara ja amb imigran (succinat de sumatriptán).

Total, que fa dos dies que tinc migranya... ara tinc migranya... i ahir, que la meva sogra es va quedar el Joan i la Marina i jo vam anar al cine (Shreck Tercer no ens ha decebut!!!!) em compro uns "conguitos" al cine i m'he passat tota la nit vomitant... entre la migranya (si, també em fa vomitar) i els conguitos...

En fi... odio el mal de cap... odio trobar-me malament... ODIO!!!

aniversari

Aviat serà el meu aniversari. 35 anys ja. Quin vertigen, no?









Amb 35 anys estic casat (feliçment, no com en Bandy, a qui podeu veure per aquí), tinc un fill (a qui ja coneixeu), venc telèfons (s'ha de menjar), visc en una casa magnífica emmig d'un jardí idíl·lic amb la meva dona (http://www.marinamartori.blogspot.com/) i tinc la meva sogra de veïna, jardinera, cangur i fantàstic suport (que això només ho llegeix la meva dona, o sigui, la filla de la meva sogra!!!!!) i faig de músic els caps de setmana i algun dimecres com avui (http://www.hermanosderocco.com/) que toquem pel Balonmano Granollers (http://www.bmgranollers.com/) dins el marc de la presentació de la Granollers Cup 2007 (au, mireu-vos la pagineta i no m'ho feu explicar a mi...). Tot això per parlar del meu aniversari... Del meu "birthday"...

Birthday és una excel·lent cançó dels Beatles (http://www.delta.ro/beatles/lyrics/pbirthday.html) i també una excel·lent mostra de com les diferències en matèries de gustos no tenen perquè arruinar un matrimoni (de moment)... The Birthday és una peli estrenada al festival de Sitges del 2004, dirigida per un tal Eugenio Mira, en el que va ser el seu primer llargmetratge (i molt em temo que el seu darrer) protoganitzada pel grandíssim Corey Feldman (Bocazas a Los Goonies -http://www.angelfire.com/ca3/goonies/) que s'ha especialitzat en fer pel·lícules de sèrie B (o Z) i que, entre altres, va sortir a Married with Children (si, si, la sèrie dels Bandy!!!).



Total, que The Birthday és una pel·lícula molt dolenta que a mi em va agradar molt per dolenta. Podeu llegir-ne un parell de crítiques: una de "bona" a http://www.pasadizo.com/peliculas2.jhtml?cod=851&sec=1 i una de dolenta a http://aved.upc.es/articles/sitges/sitges04/birthday.htm

diccionari: entrega 1: de la metafísica al tabac ros

Hi ha res més físic que una meta?

metafísica: pit que es pot tocar (amb permís o atenent-se a les conseqüències... o ambdues)

ambdues: trio somiat i, per fortuna, poc aconseguit per tots els heterosexuals coneguts i per alguna lesbiana desconeguda (per fortuna, ja que ha de ser molt cansat... ai si, per fortuna...)

fortuna: cotxe anfibi de principis dels 90 que va tenir molt poc èxit degut a la característica olor mescla de tonyina clarocalvo i tabac ros patri barat que feien totes les unitats ja de sèrie (de sèrie B, caldria dir)

surrealisme francès, fuádocá i un cafè suportable

Uns 800 kilòmetres li hem fet a la Touran/Touram/Un tour amb? entre anar i tornar d'un poble del nord del sud de frança (més enllà del nord del nord català) on hem passat la nit de Sant Joan amb menys petards de la meva vida: només 6 o 7 que, si no me n'oblido durant el transcurs d'escriure aquest penal (qui no m'entengui pot visualitzar stops [je je] anteriors per anar coneixent el meu propi llenguatge bluguià) us detallaré al final del mateix...

Abans d'arribar a Pradelles-Cabardes (el mini-poble perdut) ens varem perdre, com de costum, i això ens va permetre retrobar llocs nostrats/mostrats/estratsunits com Las Tours. Ja en el bon camí (gràcies Senyor amén) varem passar per Villeneuve-Minervoix, on acabariem fent un cafè horrorós i una perrier fantàstica anans de fer-los a la meva dona i al meu fill la foto del centre d'aquest text/test/examen suspès...

En fi, que en aquest poblet perdut, a banda dels petards, d'una temperatura més que acceptable (ben tapadets tota la nit) i d'unes vistes com a tota la regió, és a dir, impressionants (només espatllades aquí i allà per enemics moderns de quixots antics i per alguna antena lletja però funcional [qui es vol quedar avui en dia sense cobertura?]) en aquest poblet, com deia, hi ha un llac, probablement artificial, on es pot pescar, passejar, banyar-se, sentir-se bucòlic i acampar en un camping municipal... però això no us ho recomano pas... aquest camping... és... un lloc estrany... un lloc on s'hi reuneix (o potser hi viuen tot l'any?) una gent estranya... podrien ser els científics que volen fer-li l'autòpsia a l'ET poc abans que el bitxo lleig i simpàtic amb la fava inflamada al dit li ensenyi a l'Elliot a volar pedalant... o una colla d'extraterrestres fent exercicis militar previs a la gran invasió... o potser són els responsables d'escampar els nous virus entre la població... eren gent estranya... els podeu veure, poc perquè ens feia por acostar-nos-hi més, a dalt a l'esquerra...

Bé, doncs això, que després de topar-nos amb la secta kukluxkanera aquesta (uns 20 personatges vestits amb monos blancs que cridaven com bojos i corrien amunt i avall...) varem anar a l'hotel... ai... un lloc preciós amb una construcció lletjota-lletjota adosada on ens van encabir als hostes, regentada per un belga flamenc i la seva copa de vi sempre als morros, gras i lleig com un Rappel qualsevol, amb cara d'haver-se de ficar al llit amb tangues impossibles i babes desmesurades... aquí ens van donar el sopar... un magret d'ànec passable de segon, precedit per un fuádocá que em va recordar Tarragona, Sant Joan de fa 3 anys, una nit de vòmits i alegries que em van dur a no poder-me menjar el fetge mig fet de les oques... i a canvi em van donar el que en diuen pernil (pocavergonyes)... Però mentre sopavem varem conèixer els petards... una francesa estirada i lletja de mitjana edat que no va ser capaç de dedicar-li ni mig somriure al nostre fill quan aquest feia un "alarde" de simpatia irrefrenable... el seu acompanyant, una mania en forma d'home llargarut incapaç també de fer cap gest que impliqués alçar els extrems labials, que es va dedicar a diseccionar, com si fós un dels cirugians de Nip-Tuck (han vuelto y yo me duermo!) el foie/fuá/folle/caram! com si el pogués re-animar... a la taula que tocava la paret hi havia un bebedor de cervesa, belga-flamenc també, que no parlava amb la seva companya, un senyor lleig amb pits caigut i cabell curt, amb veu de massa cervesa que va resultar pitjor quan va intentar ser simpàtica... davant la finestra del menjador s'asseien una parella britànica... ell, com tots els anglesos que no van tatutats, passava desapercebut... ella, per desgràcia, no... una senyora de metrocinquantacinc amb una cigarreta penjada dels llabis i més anys dels que era capaç de recordar... els nostres petards... a les 10 de la nit ja erem al llit... el Joan es va encarregar de no deixar-nos dormir... però li perdonem... amb 7 mesos s'havia enfrontat amb un grup d'al·lienígenes del kukluxklan, amb una belgaflamenca, una anglesa i un porquet begut en forma d'hoteler i, el que és pitjor, amb l'estirada francesa més estirada i més francesa del món... prou que ens va deixar dormir el pobrissó entre malson i malson...

Tornant ens vam aturar a esmorzar a La Cité, a Carcassone, al bar de sempre, on el cafè era suportable, el pambmantegaimelmelada molt bo i l'entorn immillorable... van quedar coses pendents/rampes/baixades, com sempres que hi anem... com ha de ser...

intranscendències variades

A la vida jo ja faig massa coses serioses: treballo (tant poc com puc, però treballo), faig política, faig de músic, exerceixo de pare, de marit, de fill, de gendre, faig "teaiatru" amateuuuuuur...

A internet hi cerco informació, hi faig moviments bancaris (pagar, pagar, pagar i deixar a deure, bàsicament), hi treballo, hi llegeixo la premsa, no xatejo, tinc un yahoo!group descuidat per mi, però en ple funcionament i hi tinc un blog més o menys seriós (abandonat des de fa temps, però el reactivo en qualsevol moment)...

Així que sembla que aquest blog s'està encaminant (ui si! dues entrades/posts/pots/caçoles i ja s'està encaminant...........) cap a la intranscendència, la burrada, un cert humor ramoní/ramonià/ramonenc i la més absoluta de les trivialitats... pos fale, pos m'alegro, pos es lo que hay...

I com que aquest post/spot/anunci/vaticà m'està quedant masses "seriu!" us explicaré un acudit/acumà/acupeu...

Qué le dice una braga a otra?

No sé qué coño ponerme...

Toooooma nivelóoooooon!!!

Ains... (ja ho sabia jo que només havia de fer una entrada/falta/penal al dia, i no tots els dies...)

sospites, esperances i altres mandangues

No ens enganyem, la gent que escriu, escrivim, blogs (diuen que en català es diu blocs!) tenim un cert afany exhibicionista, perquè en la majoria dels casos comencen com a petits "Mi Querido Diario" que ens deixem sobre la tauleta de nit per tal que algú els llegeixi... Però jo, que sóc conscient que gairebé ningú no sap que això existeix (de moment, perquè la meva dona m'està "linkant" en aquest moment al seu meravellós blog www.marinamartori.blogspot.com) tinc l'esperança que alguna de les burrades, o alguna de les veritats, o alguna de les "mis cositas" que digui aquí no arribin... o millor dit, no arribin a la persona a qui puc ofendre...

Avui m'han comentat (si, avui, abans de les 7 del matí... és el que té tenir nens petits... 7 mesets fa ja el nostre petit Joan el proper 25 de juny) que el meu blocgcgcgc té el mateix fons que el d'algú a qui no em voldria assemblar en res, ni tan sons en el fons/plantilla/devorolor (se me'n va la pinça!?!?!?!?!) d'un blocgcgcgc... però tinc la sospita que ella ni tan sòls va començar el seu particular "Mi Querido Diario" abans que jo, per molt que les dates dels seus "posts" (estic taaaaan estupendíssim avui) siguin anteriors a les meves... en fi... que ara, un cop rellegit el que he escrit fins aquí, penso que li dono massa joc i lloc al meu blocgcgcgcg... incoherent que sóc, ja veus...

Inconstant... però i què?

Ni idea encara de com acabaré encarant el blog... Si serà personal, freak, polític, miscel·lànic o no res... Ho anirem veient... Però com que "se hace camino al andar" i tal i com deia "El cantante de amor"... START!

I sempre som a temps de deixar-lo morir...

Us estimo, éssers vinguts del no res per veure aquesta estúpida entrada!!!